XXVIII FESTA DELS TRES TOMBS

Dies 8, 9 i 10 dAbril de 2011

Divendres dia 8 d'Abril:

A les 10 de la nit

Batucada d'Anglesola per anunciar l'Inauguració de la 28a. Festa dels Tres Tombs, obertura de la Carpa de la Societat.

Dissabte dia 9 d'Abril:

A les 9 del matí

Fira de Cavalls Creuats i d'Equipaments.

A les 11 del matí

Fira Medieval (mercat i espectacles al carrer).

A les 4 de la tarda

Proves Hípiques Diverses a la Finca la Morana

A les 6 de la tarda

Exhibició i Carrusel de Carros i Carruatges d'Època pel centre de la població.

A les 8 de la tarda

Inauguració dels Espais Restaurats de La Casa de Cultura "Cal Gassol"

A continuació inauguració oficial de la Fira Medieval.

A les 10 de la nit

Sopar Medieval, amb la corresponent ambientació on no hi faltarà l'espectacle medieval.

Diumenge dia 10 d'Abril:

A les 9 del matí

Fira d'Equipaments Hípics.

A les 10 del matí

Solemne Missa a l'Església Parroquial.

Desfilada "Associació de la Festa de Moros i Cristians de Lleida"

A les 12 del matí

Tradicionals Tres Tombs

A 2/4 de 3 de la tarda

Dinar de Germanor al Poliesportiu.

Durant tota la tarda continuació de la Fira Medieval.

A les 7 de la tarda

Gran Ball de Tarda al poliesportiu.

Durant els dies de la festa es podrà visitar:

La Restauració de les Golfes i Accés de la Casa Cultura "Cal Gassol"

Exposició: Temporal a Cal Paguera de l'Artista Pintora Júlia Marqués Meyer.

Exposició: Vestuari Històric de l'Associació de la Festa Morros i Cristians de Lleida (dintre el recinte firal).

2n Concurs de Fotografia Infantil, Juvenil i Adults. Bases a la Web de l'Associació.

Dilluns 11 d'Abril:

Sorteig del 28è. Carro Carregat de Fato de la Festa dels Tres Tombs d'Anglesola.

El número premiat serà el que coincideixi amb les quatre darreres xifres del sorteig de l'ONCE d'aquest mateix dia.

BONA FESTA DELS TRES TOMBS A TOTHOM

PER NO OBLIDAR

Abans a l'escola tot era en castellà

i no els deixaven altre idioma parlar.

A primera hora tocava resar

i a mig mati tocava esmorzar,

sempre un entrepà

ja que altra cosa no es podia comprar.

El mes de maig es duplicava el resar,

ja que es el mes de Maria

i no es podia qüasi parlar,

per que no els paraven de castigar.

Es una època que no s'ha d'oblidar,

ja que ara no us podeu queixar.

RETABLE OF THE VIRGIN  (LLOC: MUSEUM OF FINE ARTS, BOSTON)

Retable of the Virgin
Spanish (Anglesola, Lérida), Medieval (Gothic), about 1320
Unidentified artist, Spanish, 14th century
Stone; limestone, intramicriteClassification: Sculpture
Accession number: 24.149

ACTIVITATS EN FINCA LA MORANA

CLASSES DE INICIACIÓ A LA HÍPICA:
Per nens i nenes a partir dels 7 anys d'edat.

PASSEJADES AMB CARRO:
Recorregut: una hora aproximada de duració.
Inclou: carro, carreter, cavall i assegurança.
Possibilitat de muntar a cavall.

Opcions: esmorzars, dinar, visites al Museu del Carro,possibilitat de comprar verdures i fruites ecológiques, llet directament de la vaca, pa artesanal i productes típics del poble.

Grups reduïts a partir de 4 persones i Grups personalizats (families, empreses, amics, etc...)

Sáconsella l'ús de roba cómoda o esportiva per aquesta activitat.

Per a més informaqció, preus i reserves, contatar als teléfons:
638600606 - 661179130

E-mail:    fincalamorana@hotmail.com

XXVII FESTA DELS TRES TOMBS D'ANGLESOLA

XIV FIRA MEDIEVAL

ELS DIES 16, 17 i 18 D'ABRIL DE 2010

DIVENDRES DIA 16 D'ABRIL:

A les 7 de la tarda, a Cal Paguera exposició temporal de l'artista pintora Júlia Marqués Meyer.

A les 10 de la nit, inauguració de la 27a. Festa Dels Tres Tombs a la Carpa de la Societat.

DISSABTE DIA 17 D'ABRIL:

A les 9 del matí, inici d'inscripcions pel 1er. concurs de fotografia. Infantil, juvenil i adults. Bases a la pàg. Web dels tres tombs d'Anglesola.

Obertura de la Fira de Cavalls Creuats i d'Equipaments.

A les 11 del matí: obertura de la Fira Medieval (mercat i espectacles al carrer).

A les 6 de la tarda: exhibició i carrusel de carros i carruatges pel centre de la població.

A 2/4 de 9 del vespre: inauguració oficial de la Fira Medieval.

A les 10 de la nit: Sopar Medieval, amb la corresponent ambientació on no hi faltarà l'espectacle medieval. 

DIUMENGE DIA 18 D'ABRIL:

A les 9 del matí, inscripcions pel 1r. Concurs de Fotografia.

Fira d'Equipaments Hípics.

A les 10 del matí, obertura de la Fira Medieval (mercat i espectacles al carrer).

A les 11 del matí, solemne Missa a l'Església Parroquial.

A les 12 del migdia, Tradicionals Tres Tombs.

A 2/4 de 3 de la tarda, Dinar de Germanor al poliesportiu.

Durant tota la tarda continuació de la Fira Medieval.

A les 7 de la tarda, Gran Ball de Tarda al poliesportiu.

A la nit, cloenda de la Fira Medieval.

PESSEBRE VIVENT INFANTIL D'ANGLESOLA 2009

Aquest any al meu poble, Anglesola, s'ha fet el Pessebre vivent infantil per primera vegada, i a estat tot un èxit. Els nens i nenes s'han portat d'allò mes be, i tots ens ho em passat molt be.

 

 

 

 

Sopa quema grasa INGREDIENTES: - 250 g de cebolla - 80 g pimiento verde - 80 g de apio - 350 g de tomate natural triturado de lata - 250 g de repollo - Sal y pimienta blanca - 1 pastilla de caldo concentrado de pollo (optativo) - 500 ó 1.000 g de agua PREPARACIÓN: Se ponen en el vaso todas las verduras en trozos con el tomate, la sal y la pimienta y triturarlas en velocidad máxima de la Thermomix hasta conseguir un puré espeso. Añadir 200 ó 300 g de agua y programar 15 ó 20 minutos a 100º y velocidad 5 de la Thermomix. Si quedasen pequeños trocitos de verdura sin triturar y la preferimos más fina, triturarla de nuevo durante 1 minuto o más en velocidad máxima hasta que esté a vuestro gusto. Cuando la sopa ya este cocida añadir el agua necesaria para conseguir la consistencia de sopa deseada. Se le puede poner, si se quiere, para añadirle algo mas de sabor, la pastilla de caldo concentrado.

Ingredientes: sal y pimienta masa para pizza 120 g de queso de burgos 120 g de jamón serrano a dados 120 g de mozzarella rallada 3 cucharadas de aceite de oliva Preparación: Preparar una masa de pizza, tal como se explica en el libro de la Thermomix. Picar en la thermomix ligeramente el jamón serrano y a continuación añadir el queso de burgos y la mozzarella, la sal y la pimienta, mezclar todo a velocidad 3, formando una pasta. Con la masa de pizza se forma un disco, de 30 cm de diámetro y 1/2 cm. de grueso. Untar el disco con una cucharada de aceite. Se rellena, se pone la mezcla en la mitad del disco y la otra mitad se dobla sobre esta formando una media luna. El relleno debe llegar a 3 cm del filo, se aprietan los bordes y se unta por encima de aceite. Se hornea unos 25 minutos hasta que este dorado.

Rooibos (Aspalathus Linearis) es el nombre de una planta sudafricana que en el idioma afrikáans significa arbusto rojo. También se la conoce como Te rojo o Te Rooibos pero realmente no es la planta del Te. Actualmente es una planta que ahora está de moda pero ha sido una gran desconocida hasta hace bien poco. El Dr. Nortier, médico y botánico, fue la primera persona que se dedicó a su estudio en profundidad. Además de contrastar sus propiedades medicinales también experimentó su cultivo ya que era una planta silvestre. Hoy en día ya la podemos encontrar en más de 140 países. Propiedades Con el "Té" Rooibos podemos elaborar una infusión de saber muy agradable, es ligeramente dulzón y sin cafeína. Así pues pueden tomarla tanto niños como gente nerviosa o con hipertensión. De gran ayuda en el tratamiento de las alergias. Realmente actúa como un antihistamínico natural suave y sin producirnos somnolencia. Trastornos digestivos e intestinales. Es una planta con efectos muy beneficiosos ante la diarrea, estreñimiento, gastritis, dolores de estómago, vómitos o nauseas. De hecho, mejora la mayoría de problemas gastrointestinales. Dientes sanos. Su contenido en Calcio, Magnesio y sobre todo Fluor hacen del Rooibos una planta ideal para nuestros dientes. Las personas con tendencia a las caries se beneficiarán si cambian las bebidas azucaradas por el "Té" Rooibos. Huesos sanos. El Calcio, el Magnesio y el Fluor también nos ayudarán, por supuesto, a cuidar nuestros huesos. Cambiar el café por esta infusión puede ser un buen hábito en la mayoría de los casos. Efecto antioxidante y antirradicales libres. Su aporte de nutrientes antioxidantes como la vitamina C, los Flavonoides, el Superóxido-dismutasa y la Quercitina ayudan a combatir los radicales libres que son los principales responsables del proceso de envejecimiento, del estrés y de muchas enfermedades. Bebida para los deportistas. Precisamente ese efecto antioxidante junto a su aporte multimineral lo hacen ideal para los deportistas que quieren reponer las sales eliminadas durante el ejercicio. Colabora, pues, a combatir la acidez que causa en nuestro cuerpo el ejercicio excesivo. Problemas de la piel. La mayoría de los problemas cutáneos como eczemas, picazones, costras, dermatitis del pañal, irritaciones, alergias y urticarias suelen mejorar con su toma. Su carácter antioxidante es el responsable. Boca y garganta. Muchos problemas bucales como las molestas Aftas, dolores de garganta, gingivitis o faringitis suelen mejorar con su toma. También pueden realizarse gargarismos. Buen efecto remineralizante. Es una forma extra de reforzar nuestro organismo con minerales como Potasio, Calcio, Hierro, Magnesio y Zinc. Ayuda a perder peso. Nos ayuda a equilibrar los niveles de Potasio y Sodio, a fin de que no hagamos retención de líquidos. Su efecto diurético es suave pero eficaz. Por otro lado, si nos ayuda a combatir el estreñimiento y las malas digestiones es lógico que nos notemos más deshinchados. Es por eso que sea un buen aliado en las dietas para adelgazar y en cualquier plan contra la obesidad. Espasmos y cólicos infantiles. Por sus propiedades antiespasmódicas, se ha demostrado su utilidad para aliviar los habituales cólicos infantiles. La variada composición en minerales supone un complemento ideal a la dieta infantil. Equilibra el sistema nervioso. Por un lado tenemos que no es excitante, ya que no contiene cafeína, y por otro lado es rico en minerales como el Magnesio, de gran importancia para el sistema nervioso.

Bòlit Nombre de jugadors: S’acostumen a fer dos equips d’uns quatre o sis jugadors cada un. Material utilitzat: Un tronquet de fusta anomenat bòlit, el qual mesura uns deu o quinze centímetres de llargada i uns tres de diàmetre, el qual s’afila de les puntes per tal de poder ser enlairat quan se’l pica en un extrem. Els mateixos infants l’acostumaven a pelar i afilar fins aconseguir un bastonet llis. Una pala de fusta per picar el bastonet anomenada cana, la qual en algunes localitats s’utilitzava també per mesurar la distància que recorria el bòlit. Sovint s’empraven les pales que les mares feien servir per rentar la roba. Espai de joc: Espai ampli, a poder ser a cel obert. S’escull un indret on inicialment se situa el jugador que pica el bòlit, normalment davant d’una paret o altre indret on s’hi pugui plantar després la pala. Desenvolupament: Els jugadors decideixen els equips i quin comença a picar el bòlit. Els jugadors de l’equip que comença a picar el bòlit determinen un ordre d’intervenció. Situat en l’indret establert, el jugador que pica el bòlit l’enlaira amb una mà i el pica al vol amb la pala perquè vagi com més lluny millor. Té tres oportunitats per aconseguir-ho, si no queda eliminat i cedeix el lloc a un altre jugador del seu equip. Els participants de l’altre equip es troben distribuïts pel terreny de joc i intenten agafar el bòlit al vol amb les mans, o entomar-lo amb l’ajut d’un davantal . Si algun ho aconsegueix elimina el picador, sinó el picador planta la pala al terra i el jugador de l’equip contrari que té el bòlit més a prop el recull i el llança contra la pala. amb la intenció de tocar-la. Si ho aconsegueix elimina el picador, sinó el picador colpeja el bòlit en un extrem per tal que s’enlairi del terra i el pugui picar per fer-lo anar com més lluny millor. Repeteix tres vegades aquesta acció i llavors diu en veu alta la distància total que creu que ha recorregut, distància que anomena “canes” i que després mesura amb peus, posant-los, a tocar, l’un davant de l’altre. El seu equip s’anota tants punts com passes ha anunciat, sempre i quan no hagi dit una distància superior a la real, ja que altrament no guanyarien cap punt. Quan tots els jugadors d’un equip han estat eliminats els equips es canvien els papers. Guanya l’equip que hagi comptabilitzat més punts. ASPECTES SOCIOCULTURALS Antigament el fet d’enlairar aquest bastonet tenia un caràcter màntic. A la comarca de l’Urgell va ser molt popular la primera meitat del segle XX i després va caure en desús. Hi jugaven tant els nens com les nenes, però per separat. A la comarca de la Segarra era practicat entre els estudiants de la Universitat de Cervera, els quals després d’enlairar-lo podien especular amb la seva trajectòria. Anglesola ha recuperat aquest joc, gràcies a dones adultes que l’havien practicat de petites, les quals hi acostumen a jugar en dates assenyalades, com per la festivitat de Santa Àgueda o la de Santa Madrona.

IMATGE DEL CAMPANAR D'ANGLESOLA

Himne Nacional de Catalunya (Els Segadors):

Catalunya triomfant,tornarà a ser rica i plenaEndarrere aquesta genttan ufana i tan superba.Bon cop de falç!bon cop de falç,defensors de la terra!Bon cop de falç!Ara es hora,segadors!Ara es hora,d'estar alerta!Per quan vingui un altre junyesmolem ben bé les eines!Bon cop de falç!bon cop de falç,defensors de la terra!Bon cop de falç!Que tremoli l'enemic,en veient la nostra senyeraCom fem caure espigues d'or,quan convé seguem cadenes!Bon cop de falç!bon cop de falçdefensors de la terra!Bon cop de falç!

El Cant de la Senyera Al damunt dels nostres cants aixequem una Senyera que els farà més triomfants Au, companys, enarborem-la en senyal de germandat! Au, germans, al vent desfem-la en senyal de llibertat. Que voleí! Contemplem-la en sa dolça majestat! Al damunt dels nostres cants aixequem una Senyera que els farà més triomfants Oh bandera catalana!, nostre cor t'és ben fidel: volaràs com au galana pel damunt del nostre anhel: per mirar-te sobirana alçarem els ulls al cel. Al damunt dels nostres cants aixequem una Senyera que els farà més triomfants I et durem arreu enlaire, et durem, i tu ens duràs: voleiant al grat de l'aire, el camí assenyalaràs. Dóna veu al teu cantaire, llum als ulls i força al braç. Al damunt dels nostres cants aixequem una Senyera que els farà més triomfants Joan Maragall

Catalunya té un himne: Els Segadors Però la seva història no ha estat gaires vegades explicada als catalans, que fins no fa massa l'havien après a cantar no pas a l'escola, sinó en fulls volants o en la més plena clandestinitat. Sabem també que l'himne té dues lletres: La que anomenem "antiga", "històrica" o "tradicional", i la versió oficial, de tres estrofes. Memorial de greuges i himne de batalla La lletra d'Els Segadors és la d'una cançó popular datable en el segle XVII, quan es produí la guerra dels catalans comandats per Pau Claris, president de la Generalitat, contra el rei de Castella FelipIV i molt especialment contra el seu privat, el comte-duc d'Olivares. La lletra forma el que en podríem dir un "memorial de greuges": Les ofenses que les tropes castellanes allotjades a Catalunya feien als catalans, les intrigues del comte-duc, la revolta anomenada dels Segadors el dia de Corpus -el Corpus de Sang- del 1640, i l'alçament del poble català enfront dels abusos dels ocupants. Aquesta lletra es la que anomenem històrica i ja fou recollida i estudiada en el segle XIX pel gran historiador de la nostra literatura Manuel Milà i Fontanals, que en publicà la variant més difosa en el seu Romancerillo catalán, publicat el 1853 i reeditat el 1882, llibre fonamental per a la nostra renaixença literària, ja que ajudà a recuperar el valuós tresor del cançoner popular de Catalunya, que era a punt de perdre's. La fixació de la seva música Cap a l'any 1887, una colla d'amics catalanistes que procedien de les files de l'entitat La Jove Catalunya -entre els quals hi havia Àngel Guimerà, Lluis Domenènech i Montaner, Francesc Matheu, Fracesc Alió, Pere Nanot i Renart, Joan Montserrat, entre d'altres, i que es reunien amb personalitats com Verdaguer o Gaudí- decidiren que per facilitar-ne la difusió, calia escollir i fixar alguna de les diferents variants melòdiques existents de la cançó d'Els Segadors, que com a poema ja era ben conegut en els ambients catalanistes. Fou el músic Francesc Alió qui en féu la primera harmonització, basant-se en la melodia d'una altra cançó popular catalana -també anomenada Cançó dels segadors -, la lletra de la qual era d'una cançó de taverna. La música era sensiblement igual a la que cantem avui, però calia afegir-hi una tonada més vibrant al final de cada estrofa. Fou l'escriptor Ernest Moliné i Brasés qui va aconsellar el "Bon cop de falç!" que Alió harmonitzà lliurement. Des d'aleshores, la cançó d' Els Segadors -encara amb lletra tradicional- s'imposà com a cant de les manifestacions del catalanisme. El text actual L'any 1899, la Unió Catalanista convocà un concurs per a dotar l'himne català d'una lletra mes curta (la tradicional te mes de seixanta versos), que s’adaptés a les reivindicacions modernes de Catalunya. Tot i que els elements mes tradicionals s'hi oposaren al·legant que, si el poble havia creat la cançó era el poble el que l'havia de canviar, se celebrà el concurs i en fou guanyador el poeta Emili Guanyavents (que aleshores encara signava Guanyabens). Entre els que s'hi oposaven hi havia gent tant prestigiosa com el bisbe Torras i Bages, el poeta Jacint Verdaguer i el patriarca dels Jocs Florals, Francesc Matheu, Per cert, que aquest fou qui ho encertà en afirmar que si bé ell no creia gaire en els concursos, en definitiva seria el poble català el que acceptaria o refusaria el canvi. Les harmonitzacions actuals La nova lletra -de tres estrofes, que és encara la que es canta avui- motivà un seguit d'harmonitzacions musicals molt valuoses. Cal destacar sobretot les de Lluis Millet, Enric Morera, Mas i Serracant, Pau Casals, Francesc Pujol (per a cobla) i , molt especialment, la que Joan Lamote de Grignon féu per a la Banda Municipal de Barcelona, i que en el anterior període de la Generalitat era interpretada en els actes oficials; actualment, s'ha difós moltíssim l'harmonització feta per Josep Viader per a tot el Moviment Coral Català. L'himne oficial de Catalunya Els Segadors fou declarat himne oficial per un decret de la Generalitat, si bé no ho fou per l'Estatut Interior de Catalunya de 1933, que declarava oficials la bandera de les quatre barres i la llengua catalana. Però en la pràctica i en tots els actes oficials l'himne que s'interpretava en públic eren Els Segadors. El Cant del Poble Ara bé, en proclamar-se la República catalana el dia 14 d'abril de 1931, algunes persones - entre les quals el conseller de cultura Ventura Gassol- desitjaven un nou himne de caràcter menys bel·licós. Fou encarregat al mestre Amadeu Vives, que en feu la música basant-se en la composició Els Xiquets de Valls, d'en Clavé, i la lletra, al poeta Josep Maria de Sagarra. Aquest himne titulat El cant del Poble -i que comença amb els coneguts versos : "Glòria, catalans, cantem! Cantem amb l'ànima!"- fou estrenat la nit del 18 d'abril de 1931, per l'Orfeó Català. Però la reacció del públic no fou gaire favorable i, en acabar, reclamaren tumultuosament Els Segadors. Fou així -diguem que per plebiscit popular- que Els Segadors quedaren de nou consagrats com a l'himne nacional de Catalunya. Prohibicions oficials: substitucions populars Cal recordar que Els Segadors, com totes les manifestacions de la nostra personalitat col·lectiva, ha estat prohibit en ocasions ben diverses. La dictadura de Primo de Rivera prohibí l'himne, i aquest fou substituït popularment per altres cants, com La Santa Espina (una sardana cantada amb lletra d'Àngel Guimerà i música d'Enric Morera) o per La Balanguera, amb lletra de Juan Alcover i música d'Amadeu Vives. També L'Emigrant -lletra de Verdaguer i música d'Amadeu Vives - substituí sovint, en actes públics, Els Segadors

MAZINGER Z Si el voleu visitar, no esta gaire lluny d'aquí. Per la carretera de belltall, fins trobar la cruïlla de Sarral, hi anar cap al Pla de Santa Maria, al arribar a la rotonda en direcció a Vilarodona i trovem tambe la direcció al Pont d'Armentera agafem aquesta direcció i a pocs kilometres trovem l'entrada a la urbanització Mas del Plata i aqui el trobareu.

L’altre dia vaig anar a veure el pub que a obert la meva germana al poble de Vallmoll i es diu DownTown, esta molt be i havia bastant-te gent. El poble de Vallmoll, esta entre Valls i Tarragona. Si algun dia i passeu aneu a veure’l, us agradarà. Aquí us pos-ho unes fotografies.

QUE ÉS PER A MI LLEGIR?

Llegir és escoltar a algú que, mitjançant el seu llibre, m'està parlant. I el més curiós és que aquest algú, l'autor pot dur segles mort o viure a l'altre costat del món i, malgrat això, comunicar-se amb mi de maravella.

Llegir amb permet viatgar sense sortir de casa, m'endinsa en una especie de màquina del temps i em duu a altres èpoques, em permet posar-me en el lloc d'altres persones i veure le vida amb els seus ulls, pensar amb el seu cervell i sentir amb el seu cor, m'ajuda a viure aventures apassionants.

Sempre intento que els meus fills puguin sentir, e imaginar-se el que estan llegint.

Que al llegir és posin o intentin posar-se en el lloc del protagonista de la història, que tenen a les mans en aquell moment, i la disfrutin com si fosin ells.

INAUGURACIÓ DE LA DEIXALLERIA D'ANGLESOLA El conseller de Governació i Obres Públiques, Jordi Ausàs, va inaugurar dissabte passat la primera deixalleria rural de Catalunya a Anglesola. Es troba al polígon industrial " La Serra". Durant l'acte es van regalar bosses de reciclatge a tots els veïns. Ala inauguració hi van assistir tots els alcaldes de les poblacions de la comarca de l'Urgell, la presidenta del Consell, Rosa Maria Mora, i el director dels Serveis Territorials del Departament de Lleida, Tomàs Pujol. La deixalleria d'Anglesola forma part d'un pla pilot a Catalunya que vol implantar aquest tipus d'infrastructures a poblacions de menys de 3.000 habitants. Durant els primers mesos restarà oberta els dissabtes de 10h a 14h, i segons la demanda s'ampliarà l'horari.

MOTIU DE LA REPRODUCCIÓ DEL RETAULE

Fa gairebé cent anys que Anglesola no pot gaudir d'admirar i mostrar magnífic retaule, de llavors ençà molta gent del poble ens hem preguntat què podríem fer al respecte.

A l'any 2004 va sorgir una iniciativa privada que aportava una possible solució a aquesta enyorança. Es tractava de reproduir el retaule en ceràmica a mida natural, per la qual cosa es comptava amb el compromís del Sr. Julián Tomé per tal d'executar aquesta reproducció.

Va semblar que era factible i és va enjegar el projecte.

Ara aquesta reproducció es pot veure a l'Esglesia de Sant Pau de Narbona d'Anglesola

HISTÒRIA DEL RETAULE DE "LA MARE DE DÉU DEL ROSER" D'ANGLESOLA

Aquest magnífic retaule és atribuït al mestre fusteret de l'escola de Lleida d'estil barroc.

És una verdadera filigrana en la seva execució i consta d'una escena central amb la mare de Déu i el nen. Hi ha sis detalls a cada costat, on se'ns mostra motius diversos de la vida de la Verge.

Era l'any 1903 quan aquest retaule va ésser venut a un marxant francès i d'aquí va passar a Amèrica on roman avui encara.

Exposat al museu de Boston és una de les peces més ap`reciades del barroc català.