Bòlit Nombre de jugadors: S’acostumen a fer dos equips d’uns quatre o sis jugadors cada un. Material utilitzat: Un tronquet de fusta anomenat bòlit, el qual mesura uns deu o quinze centímetres de llargada i uns tres de diàmetre, el qual s’afila de les puntes per tal de poder ser enlairat quan se’l pica en un extrem. Els mateixos infants l’acostumaven a pelar i afilar fins aconseguir un bastonet llis. Una pala de fusta per picar el bastonet anomenada cana, la qual en algunes localitats s’utilitzava també per mesurar la distància que recorria el bòlit. Sovint s’empraven les pales que les mares feien servir per rentar la roba. Espai de joc: Espai ampli, a poder ser a cel obert. S’escull un indret on inicialment se situa el jugador que pica el bòlit, normalment davant d’una paret o altre indret on s’hi pugui plantar després la pala. Desenvolupament: Els jugadors decideixen els equips i quin comença a picar el bòlit. Els jugadors de l’equip que comença a picar el bòlit determinen un ordre d’intervenció. Situat en l’indret establert, el jugador que pica el bòlit l’enlaira amb una mà i el pica al vol amb la pala perquè vagi com més lluny millor. Té tres oportunitats per aconseguir-ho, si no queda eliminat i cedeix el lloc a un altre jugador del seu equip. Els participants de l’altre equip es troben distribuïts pel terreny de joc i intenten agafar el bòlit al vol amb les mans, o entomar-lo amb l’ajut d’un davantal . Si algun ho aconsegueix elimina el picador, sinó el picador planta la pala al terra i el jugador de l’equip contrari que té el bòlit més a prop el recull i el llança contra la pala. amb la intenció de tocar-la. Si ho aconsegueix elimina el picador, sinó el picador colpeja el bòlit en un extrem per tal que s’enlairi del terra i el pugui picar per fer-lo anar com més lluny millor. Repeteix tres vegades aquesta acció i llavors diu en veu alta la distància total que creu que ha recorregut, distància que anomena “canes” i que després mesura amb peus, posant-los, a tocar, l’un davant de l’altre. El seu equip s’anota tants punts com passes ha anunciat, sempre i quan no hagi dit una distància superior a la real, ja que altrament no guanyarien cap punt. Quan tots els jugadors d’un equip han estat eliminats els equips es canvien els papers. Guanya l’equip que hagi comptabilitzat més punts. ASPECTES SOCIOCULTURALS Antigament el fet d’enlairar aquest bastonet tenia un caràcter màntic. A la comarca de l’Urgell va ser molt popular la primera meitat del segle XX i després va caure en desús. Hi jugaven tant els nens com les nenes, però per separat. A la comarca de la Segarra era practicat entre els estudiants de la Universitat de Cervera, els quals després d’enlairar-lo podien especular amb la seva trajectòria. Anglesola ha recuperat aquest joc, gràcies a dones adultes que l’havien practicat de petites, les quals hi acostumen a jugar en dates assenyalades, com per la festivitat de Santa Àgueda o la de Santa Madrona.

IMATGE DEL CAMPANAR D'ANGLESOLA

Himne Nacional de Catalunya (Els Segadors):

Catalunya triomfant,tornarà a ser rica i plenaEndarrere aquesta genttan ufana i tan superba.Bon cop de falç!bon cop de falç,defensors de la terra!Bon cop de falç!Ara es hora,segadors!Ara es hora,d'estar alerta!Per quan vingui un altre junyesmolem ben bé les eines!Bon cop de falç!bon cop de falç,defensors de la terra!Bon cop de falç!Que tremoli l'enemic,en veient la nostra senyeraCom fem caure espigues d'or,quan convé seguem cadenes!Bon cop de falç!bon cop de falçdefensors de la terra!Bon cop de falç!

El Cant de la Senyera Al damunt dels nostres cants aixequem una Senyera que els farà més triomfants Au, companys, enarborem-la en senyal de germandat! Au, germans, al vent desfem-la en senyal de llibertat. Que voleí! Contemplem-la en sa dolça majestat! Al damunt dels nostres cants aixequem una Senyera que els farà més triomfants Oh bandera catalana!, nostre cor t'és ben fidel: volaràs com au galana pel damunt del nostre anhel: per mirar-te sobirana alçarem els ulls al cel. Al damunt dels nostres cants aixequem una Senyera que els farà més triomfants I et durem arreu enlaire, et durem, i tu ens duràs: voleiant al grat de l'aire, el camí assenyalaràs. Dóna veu al teu cantaire, llum als ulls i força al braç. Al damunt dels nostres cants aixequem una Senyera que els farà més triomfants Joan Maragall

Catalunya té un himne: Els Segadors Però la seva història no ha estat gaires vegades explicada als catalans, que fins no fa massa l'havien après a cantar no pas a l'escola, sinó en fulls volants o en la més plena clandestinitat. Sabem també que l'himne té dues lletres: La que anomenem "antiga", "històrica" o "tradicional", i la versió oficial, de tres estrofes. Memorial de greuges i himne de batalla La lletra d'Els Segadors és la d'una cançó popular datable en el segle XVII, quan es produí la guerra dels catalans comandats per Pau Claris, president de la Generalitat, contra el rei de Castella FelipIV i molt especialment contra el seu privat, el comte-duc d'Olivares. La lletra forma el que en podríem dir un "memorial de greuges": Les ofenses que les tropes castellanes allotjades a Catalunya feien als catalans, les intrigues del comte-duc, la revolta anomenada dels Segadors el dia de Corpus -el Corpus de Sang- del 1640, i l'alçament del poble català enfront dels abusos dels ocupants. Aquesta lletra es la que anomenem històrica i ja fou recollida i estudiada en el segle XIX pel gran historiador de la nostra literatura Manuel Milà i Fontanals, que en publicà la variant més difosa en el seu Romancerillo catalán, publicat el 1853 i reeditat el 1882, llibre fonamental per a la nostra renaixença literària, ja que ajudà a recuperar el valuós tresor del cançoner popular de Catalunya, que era a punt de perdre's. La fixació de la seva música Cap a l'any 1887, una colla d'amics catalanistes que procedien de les files de l'entitat La Jove Catalunya -entre els quals hi havia Àngel Guimerà, Lluis Domenènech i Montaner, Francesc Matheu, Fracesc Alió, Pere Nanot i Renart, Joan Montserrat, entre d'altres, i que es reunien amb personalitats com Verdaguer o Gaudí- decidiren que per facilitar-ne la difusió, calia escollir i fixar alguna de les diferents variants melòdiques existents de la cançó d'Els Segadors, que com a poema ja era ben conegut en els ambients catalanistes. Fou el músic Francesc Alió qui en féu la primera harmonització, basant-se en la melodia d'una altra cançó popular catalana -també anomenada Cançó dels segadors -, la lletra de la qual era d'una cançó de taverna. La música era sensiblement igual a la que cantem avui, però calia afegir-hi una tonada més vibrant al final de cada estrofa. Fou l'escriptor Ernest Moliné i Brasés qui va aconsellar el "Bon cop de falç!" que Alió harmonitzà lliurement. Des d'aleshores, la cançó d' Els Segadors -encara amb lletra tradicional- s'imposà com a cant de les manifestacions del catalanisme. El text actual L'any 1899, la Unió Catalanista convocà un concurs per a dotar l'himne català d'una lletra mes curta (la tradicional te mes de seixanta versos), que s’adaptés a les reivindicacions modernes de Catalunya. Tot i que els elements mes tradicionals s'hi oposaren al·legant que, si el poble havia creat la cançó era el poble el que l'havia de canviar, se celebrà el concurs i en fou guanyador el poeta Emili Guanyavents (que aleshores encara signava Guanyabens). Entre els que s'hi oposaven hi havia gent tant prestigiosa com el bisbe Torras i Bages, el poeta Jacint Verdaguer i el patriarca dels Jocs Florals, Francesc Matheu, Per cert, que aquest fou qui ho encertà en afirmar que si bé ell no creia gaire en els concursos, en definitiva seria el poble català el que acceptaria o refusaria el canvi. Les harmonitzacions actuals La nova lletra -de tres estrofes, que és encara la que es canta avui- motivà un seguit d'harmonitzacions musicals molt valuoses. Cal destacar sobretot les de Lluis Millet, Enric Morera, Mas i Serracant, Pau Casals, Francesc Pujol (per a cobla) i , molt especialment, la que Joan Lamote de Grignon féu per a la Banda Municipal de Barcelona, i que en el anterior període de la Generalitat era interpretada en els actes oficials; actualment, s'ha difós moltíssim l'harmonització feta per Josep Viader per a tot el Moviment Coral Català. L'himne oficial de Catalunya Els Segadors fou declarat himne oficial per un decret de la Generalitat, si bé no ho fou per l'Estatut Interior de Catalunya de 1933, que declarava oficials la bandera de les quatre barres i la llengua catalana. Però en la pràctica i en tots els actes oficials l'himne que s'interpretava en públic eren Els Segadors. El Cant del Poble Ara bé, en proclamar-se la República catalana el dia 14 d'abril de 1931, algunes persones - entre les quals el conseller de cultura Ventura Gassol- desitjaven un nou himne de caràcter menys bel·licós. Fou encarregat al mestre Amadeu Vives, que en feu la música basant-se en la composició Els Xiquets de Valls, d'en Clavé, i la lletra, al poeta Josep Maria de Sagarra. Aquest himne titulat El cant del Poble -i que comença amb els coneguts versos : "Glòria, catalans, cantem! Cantem amb l'ànima!"- fou estrenat la nit del 18 d'abril de 1931, per l'Orfeó Català. Però la reacció del públic no fou gaire favorable i, en acabar, reclamaren tumultuosament Els Segadors. Fou així -diguem que per plebiscit popular- que Els Segadors quedaren de nou consagrats com a l'himne nacional de Catalunya. Prohibicions oficials: substitucions populars Cal recordar que Els Segadors, com totes les manifestacions de la nostra personalitat col·lectiva, ha estat prohibit en ocasions ben diverses. La dictadura de Primo de Rivera prohibí l'himne, i aquest fou substituït popularment per altres cants, com La Santa Espina (una sardana cantada amb lletra d'Àngel Guimerà i música d'Enric Morera) o per La Balanguera, amb lletra de Juan Alcover i música d'Amadeu Vives. També L'Emigrant -lletra de Verdaguer i música d'Amadeu Vives - substituí sovint, en actes públics, Els Segadors

MAZINGER Z Si el voleu visitar, no esta gaire lluny d'aquí. Per la carretera de belltall, fins trobar la cruïlla de Sarral, hi anar cap al Pla de Santa Maria, al arribar a la rotonda en direcció a Vilarodona i trovem tambe la direcció al Pont d'Armentera agafem aquesta direcció i a pocs kilometres trovem l'entrada a la urbanització Mas del Plata i aqui el trobareu.

L’altre dia vaig anar a veure el pub que a obert la meva germana al poble de Vallmoll i es diu DownTown, esta molt be i havia bastant-te gent. El poble de Vallmoll, esta entre Valls i Tarragona. Si algun dia i passeu aneu a veure’l, us agradarà. Aquí us pos-ho unes fotografies.

QUE ÉS PER A MI LLEGIR?

Llegir és escoltar a algú que, mitjançant el seu llibre, m'està parlant. I el més curiós és que aquest algú, l'autor pot dur segles mort o viure a l'altre costat del món i, malgrat això, comunicar-se amb mi de maravella.

Llegir amb permet viatgar sense sortir de casa, m'endinsa en una especie de màquina del temps i em duu a altres èpoques, em permet posar-me en el lloc d'altres persones i veure le vida amb els seus ulls, pensar amb el seu cervell i sentir amb el seu cor, m'ajuda a viure aventures apassionants.

Sempre intento que els meus fills puguin sentir, e imaginar-se el que estan llegint.

Que al llegir és posin o intentin posar-se en el lloc del protagonista de la història, que tenen a les mans en aquell moment, i la disfrutin com si fosin ells.

INAUGURACIÓ DE LA DEIXALLERIA D'ANGLESOLA El conseller de Governació i Obres Públiques, Jordi Ausàs, va inaugurar dissabte passat la primera deixalleria rural de Catalunya a Anglesola. Es troba al polígon industrial " La Serra". Durant l'acte es van regalar bosses de reciclatge a tots els veïns. Ala inauguració hi van assistir tots els alcaldes de les poblacions de la comarca de l'Urgell, la presidenta del Consell, Rosa Maria Mora, i el director dels Serveis Territorials del Departament de Lleida, Tomàs Pujol. La deixalleria d'Anglesola forma part d'un pla pilot a Catalunya que vol implantar aquest tipus d'infrastructures a poblacions de menys de 3.000 habitants. Durant els primers mesos restarà oberta els dissabtes de 10h a 14h, i segons la demanda s'ampliarà l'horari.

MOTIU DE LA REPRODUCCIÓ DEL RETAULE

Fa gairebé cent anys que Anglesola no pot gaudir d'admirar i mostrar magnífic retaule, de llavors ençà molta gent del poble ens hem preguntat què podríem fer al respecte.

A l'any 2004 va sorgir una iniciativa privada que aportava una possible solució a aquesta enyorança. Es tractava de reproduir el retaule en ceràmica a mida natural, per la qual cosa es comptava amb el compromís del Sr. Julián Tomé per tal d'executar aquesta reproducció.

Va semblar que era factible i és va enjegar el projecte.

Ara aquesta reproducció es pot veure a l'Esglesia de Sant Pau de Narbona d'Anglesola

HISTÒRIA DEL RETAULE DE "LA MARE DE DÉU DEL ROSER" D'ANGLESOLA

Aquest magnífic retaule és atribuït al mestre fusteret de l'escola de Lleida d'estil barroc.

És una verdadera filigrana en la seva execució i consta d'una escena central amb la mare de Déu i el nen. Hi ha sis detalls a cada costat, on se'ns mostra motius diversos de la vida de la Verge.

Era l'any 1903 quan aquest retaule va ésser venut a un marxant francès i d'aquí va passar a Amèrica on roman avui encara.

Exposat al museu de Boston és una de les peces més ap`reciades del barroc català.

El dia 5 de julio fuimos a la plaza de la vila de nuestro pueblo a ver los pallasos sin fronteras, estuvo muy bien.

Habia mucha gente, pequeños y grandes. Fue muy divertido y nos hizo una tarde estupenda.

Es fundamental que nuestros pequeños y todos en general tomemos conciencia de que todo el mundo no tiene los mismos privilegios que muchos de nosotros.

Hay hambre en el mundo, y nos parece que a nosotros no nos falte de nada, pero en muchos casos no apreciamos lo que tenemos hasta que lo perdemos.

PAZ EN EL MUNDO SOBRETODO PARA LOS NIÑOS.

Pastis de formatge 250gr de formatge fresc, metó o de Burgos. 4 iogurts naturals 3 ous sencers 2 cullerades grans rases de maizena 1 pot dels petits de llet condensada i la mateija mida de pot amb llet normal Passa-ho tot junt per la maquina o la batedora Possar-ho al forn a 220º ó 250º segons forn, dalt i baix uns ¾ mes o menys

COP D’AIRE Us ho explico, com a mi m’ho han explicar : Quant a les eines, ens cal : Un plat fondo, un setrill amb oli d’oliva, aigua i unes tisores.L’acció comença emplenant el plat amb aigua i desprès de mullar-se el dits, o el polze únicament segons costum, la persona que farà l’acte es senya.En acabar de senyar-se comença a dir la oració, per l’aire del mati, migdia i vespre , tot i fent la senyal de la creu damunt del plat, tocant l’aigua ;En honra i glòria de la Santíssima Trinitat ,si NOM , COGNOM 1, COGNOM 2 te l’aire talleu-li ben aviatSi l’ha pres del matiDéu li curi i Sant MagíMentre és diu aquesta oració, es tira una gota d’oli a l’aigua, si en caure es desfà, es que la persona te un cop d’aire, en cas de no desfer-se es senyal de que almenys el del mati no es té.En honra i glòria de la Santíssima Trinitat ,si NOM , COGNOM 1, COGNOM 2 te l’aire talleu-li ben aviatSi la pres del migdiaDéu li curi i la Verge MariaMentre és diu aquesta oració, es tira una gota d’oli a l’aigua, si en caure es desfà, es que la persona te un cop d’aire, en cas de no desfer-se es senyal de que almenys el del migdia no es té.En honra i glòria de la Santíssima Trinitat ,si NOM , COGNOM 1, COGNOM 2 te l’aire talleu-li ben aviatSi la pres del vespreDéu li curi i Sant SilvestreMentre és diu aquesta oració, es tira una gota d’oli a l’aigua, si en caure es desfà, es que la persona te un cop d’aire, en cas de no desfer-se es senyal de que almenys el del vespre no es té.I del que Déu li ha donatLa Santíssima TrinitatEl curi ben aviatDesprès d’aquest darrer prec, amb les tisores fent sempre la senyal de la Creu, es talla l’aigua, i es resen tres Parenostres.L’aigua un cop acabat l’acte, s’ha de llençar al carrer fora de casa, ni el jardí, ni dins d’un test amb plantes.Diu la tradició [ aquest oració no demana que la persona per la que es diu es trobi davant de qui fa l‘acte ] que l’efecte de millora és immediat.En tot cas, si més no, està clar que pràctiques com aquesta, no fan mal de cap mena, i enforteixen la fe dels qui les practiquen.

El significado de los colores No sólo las palabras y las miradas trasmiten emociones. La ropa que usas y los colores que escoges dicen mucho de ti. Esto es lo que dicen algunos expertos: Blanco: paz y pureza Es el color de la transparencia. Quienes lo prefieren demuestran una personalidad diáfana, no andan con máscaras por la vida y dicen las cosas tal y como son. Son personas fáciles de conocer y no se andan con tretas ni trucos para aparentar lo que no son. El blanco dice de una persona que está abierta a la comunicación y que está en paz consigo misma y con los demás. Los otros perciben a alguien vestido de blanco como amigable y poco agresivo. Es el color de la paz y la pureza. Rojo apasionado Cuando alguien se viste de rojo es porque quiere llamar la atención y ser el centro de las miradas. Es el color del amor y la pasión. El día que escoges ese vestido rojo del armario, seguro te estás sintiendo especialmente sensual y quieres transmitírselo a los demás. Quienes te rodean te percibirán como una persona abierta y espontánea, además de muy segura de ti misma. Vístete de rojo para la conquista... bien dicen por ahí que quien de rojo se viste, a su belleza se atiene. Negro: clásico y elegante Cuando te vistes de negro seguramente quieres lucir clásica y elegante, pero también quiere decir que ese día no tienes muchas ganas de interactuar con los demás. Prefieres pasar inadvertida observando lo que pasa sin inmiscuirte, es decir "mirando los toros desde la barrera". Quienes te rodean te percibirán como alguien con clase y elegancia, pero también distante, fría y con pocas ganas de compromiso La felicidad del amarillo Ese día te sientes con ganas de experimentar y gozar de la vida. El optimismo y la energía positiva te invaden. Los demás te verán como una persona dulce, tierna, con unas ganas locas de vivir y que cree en la felicidad. Verde: equilibrio y tranquilidad Es el color de los amigos y de la naturaleza. Inspira confianza y tranquilidad y te hace lucir como una persona equilibrada y tranquila. Los demás te verán como alguien afable y muy confiable. Azul: buena comunicación Cuando te vistes de azul quieres tranquilidad, que nada te perturbe. El azul es el color de la comunicación, trasmite confianza. Es el color ideal para vestirse el día de una entrevista de trabajo o para una presentación. Quienes te rodean estarán en mejor disposición para escucharte y no se sentirán agredidos. Tu lado infantil: el rosa Cuando te vistes de rosa, estás en contacto con ese temperamento infantil que todos tenemos escondido dentro de nosotros. Querrás estar relajada sin fijarte en cada paso que das. Ese día estás dispuesto a jugar, a reírte y a dejarte llevar sin pensar tanto en las consecuencias. A los que te rodean les darán hondos deseos de mimarte y cuidarte. Así que la próxima vez que estés parada frente al armario pensando ¿qué me pongo hoy? ¡Piénsalo bien! No sólo qué tipo de ocasión es, sino qué emoción quieres trasmitir y qué quieres que los demás piensen de ti.

“Amanecer griego”. Esencias de Romero y menta, Amanece. El pensador griego, antes de comenzar su actividad intelectual, huele romero; huele un puñado de hojas de menta. Abre su mente y se potencia el intelecto. Piensa. “Cítrico oriental”. Esencias de Pomelo y canela Oriente. Dos mil ochocientos años antes de nuestra era. La piel del canelo se abre. Aromas cálidos y picantes recorren la piel del sudeste asiático. Citrus. “Orquídea” Esencias de Vainilla e Ylang Ylang. Fruto de una orquídea trepadora. Fija los recuerdos de la infancia y aflora tu niño eterno. Endulza la vida. Vainilla. Ylang, La Flor de las Flores, relajante afrodisíaco, incrementa y expande la sensualidad y la sexualidad chakra del bazo . Tónico para el cuerpo. “Tesoro Maya”. Esencias de Chocolate y vainilla Ritual maya en la antigua América. Los sacerdotes preparan semillas de cacao, semillas de vainilla; es su tesoro sagrado y una bebida para sus dioses. Ofrenda sagrada. “Amor Hindú”. Esencias de Ylang Ylang y Canela Amar en la India. La canela y el Ylang poderosos afrodisíacos tradicionales y milenarios, siempre entre los amantes. Ylang, La Flor de las Flores. Tónico para el cuerpo.

Tarta de Manzana Tipo TARTAS Ingredientes 100 grs de Manteca125 grs de HarinaEl jugo de un limón2 Mannzanas50 grs de Azúcar1 Yema de huevoCanela en polvo3 cdas.soperas de mermelada de duraznos Elaboración Batir el azúcar con 75 gramos de manteca hasta que esté esponjoso.Agregar la harina tamizada y amasar ligeramente, hasta obtener una masa suave.Con un rodillo, extender la masa sobre una superficie enharinada y asarla a un molde rectangular.Cocer en el horno, precalentado a 200ºC, hasta que resulte firme y dorada, aproximadamente 20 minutos.Pelar las manzanas y cortar en discos.Rociar con jugo de limón.Untar la superficie de la tarta con la yema ligeramente batida, distribuir sobre ella los discos de la manzana y untarlos con el resto de la manteca fundida.Espolvorear con canela y cocer 10 minutos más.Calentar la mermelada en un recipiente, a fuego suave, hasta que se funda.Desmoldar la tarta cuando esté fría y pintar con la mermelada fundida. Dificultad Fácil

LUGARES DE INTERES DE ANGLESOLA Románico: Relieves de ST. Pere i ST. Pau de Narbona. En el interior retablo de Santa Ana datado del 1.605, retablo de estilo churrigueresco de la Santa Creu datado del 1.722 y también importante imagen de sant Pau de Narbona de piedra policromada.Castell dels Anglesola. Propiedad privada.Convento de los Trinitarios.Gótico: Iglesia parroquial de ST. Pau de Narbona y Creu del Terme. Cal Reial, Cal Gassol, Cal Paguera (casa pairal catalana gótica renacentista) Cal Pons (casa pairal catalana, gótico cabalan). Las arcadas de la Plaza de la Iglesia (Arco gótico).Barroco: Restos del antiguo retablo Altar Mayor. A parte de esto hay mas y ya os lo contare.

ME GUSTA… Me gusta ir al bar del Pamies a hacer el café por las mañanas, juntarme con los que encuentre en el bar y hablar de todo un poco. Ir a la plaza Lourdes con mis hijos, y mirar como juegan. Se respira un aire de paz, solo roto por las risas y gritos de los niños. Me gusta cuando voy por la calle o entro en algún sitio y todos me saludan y yo les saludo, hablamos, nos reímos, etc. Me encanta pasear con mis perros, he ir a tomar algo en alguna terraza junto a mi marido, hijos o amigo@s. Los domingos ir a ver jugar el equipo de fútbol del pueblo, ( Angularia fc), animarlos, chillar al árbitro a los jugadores del equipo contrario, etc. Me gusta participar y ayudar a quien lo necesite, en la feria medieval participo haciendo pasteles, ayudando en el vestuario, etc. En el centro de día en el segundo piso hay el telecentre, que es para todos, grandes y pequeños, los martes voy a enseñar y ayudar a gente de diferentes edades a utilizar los ordenadores, los otros días hay una chica responsable, y nos lo pasamos muy bien. También en el centro de día se han hecho cursos de autoestima y de Reiki que yo he participado y han sido geniales, he conocido mas a gente del pueblo que solo había hablado alguna vez, son geniales.

FESTES MAJORS La fiesta Mayor de Mayo, es más o menos como la de todos los pueblos, cosas para los más pequeños, cosas de la iglesia, bailes, espectáculos y un poquito de todo. El día de la fiesta Mayor es el 3 de Mayo día de Santa Creu . En Septiembre tenemos la fiesta pequeña, Santa Creueta, pero en esta fiesta no se hacen tantas cosas. En Diciembre esta el Santo Patron San Pau, este día solo se hacen actos religiosos.