Himne Nacional de Catalunya (Els Segadors):

Catalunya triomfant,tornarà a ser rica i plenaEndarrere aquesta genttan ufana i tan superba.Bon cop de falç!bon cop de falç,defensors de la terra!Bon cop de falç!Ara es hora,segadors!Ara es hora,d'estar alerta!Per quan vingui un altre junyesmolem ben bé les eines!Bon cop de falç!bon cop de falç,defensors de la terra!Bon cop de falç!Que tremoli l'enemic,en veient la nostra senyeraCom fem caure espigues d'or,quan convé seguem cadenes!Bon cop de falç!bon cop de falçdefensors de la terra!Bon cop de falç!

El Cant de la Senyera Al damunt dels nostres cants aixequem una Senyera que els farà més triomfants Au, companys, enarborem-la en senyal de germandat! Au, germans, al vent desfem-la en senyal de llibertat. Que voleí! Contemplem-la en sa dolça majestat! Al damunt dels nostres cants aixequem una Senyera que els farà més triomfants Oh bandera catalana!, nostre cor t'és ben fidel: volaràs com au galana pel damunt del nostre anhel: per mirar-te sobirana alçarem els ulls al cel. Al damunt dels nostres cants aixequem una Senyera que els farà més triomfants I et durem arreu enlaire, et durem, i tu ens duràs: voleiant al grat de l'aire, el camí assenyalaràs. Dóna veu al teu cantaire, llum als ulls i força al braç. Al damunt dels nostres cants aixequem una Senyera que els farà més triomfants Joan Maragall

Catalunya té un himne: Els Segadors Però la seva història no ha estat gaires vegades explicada als catalans, que fins no fa massa l'havien après a cantar no pas a l'escola, sinó en fulls volants o en la més plena clandestinitat. Sabem també que l'himne té dues lletres: La que anomenem "antiga", "històrica" o "tradicional", i la versió oficial, de tres estrofes. Memorial de greuges i himne de batalla La lletra d'Els Segadors és la d'una cançó popular datable en el segle XVII, quan es produí la guerra dels catalans comandats per Pau Claris, president de la Generalitat, contra el rei de Castella FelipIV i molt especialment contra el seu privat, el comte-duc d'Olivares. La lletra forma el que en podríem dir un "memorial de greuges": Les ofenses que les tropes castellanes allotjades a Catalunya feien als catalans, les intrigues del comte-duc, la revolta anomenada dels Segadors el dia de Corpus -el Corpus de Sang- del 1640, i l'alçament del poble català enfront dels abusos dels ocupants. Aquesta lletra es la que anomenem històrica i ja fou recollida i estudiada en el segle XIX pel gran historiador de la nostra literatura Manuel Milà i Fontanals, que en publicà la variant més difosa en el seu Romancerillo catalán, publicat el 1853 i reeditat el 1882, llibre fonamental per a la nostra renaixença literària, ja que ajudà a recuperar el valuós tresor del cançoner popular de Catalunya, que era a punt de perdre's. La fixació de la seva música Cap a l'any 1887, una colla d'amics catalanistes que procedien de les files de l'entitat La Jove Catalunya -entre els quals hi havia Àngel Guimerà, Lluis Domenènech i Montaner, Francesc Matheu, Fracesc Alió, Pere Nanot i Renart, Joan Montserrat, entre d'altres, i que es reunien amb personalitats com Verdaguer o Gaudí- decidiren que per facilitar-ne la difusió, calia escollir i fixar alguna de les diferents variants melòdiques existents de la cançó d'Els Segadors, que com a poema ja era ben conegut en els ambients catalanistes. Fou el músic Francesc Alió qui en féu la primera harmonització, basant-se en la melodia d'una altra cançó popular catalana -també anomenada Cançó dels segadors -, la lletra de la qual era d'una cançó de taverna. La música era sensiblement igual a la que cantem avui, però calia afegir-hi una tonada més vibrant al final de cada estrofa. Fou l'escriptor Ernest Moliné i Brasés qui va aconsellar el "Bon cop de falç!" que Alió harmonitzà lliurement. Des d'aleshores, la cançó d' Els Segadors -encara amb lletra tradicional- s'imposà com a cant de les manifestacions del catalanisme. El text actual L'any 1899, la Unió Catalanista convocà un concurs per a dotar l'himne català d'una lletra mes curta (la tradicional te mes de seixanta versos), que s’adaptés a les reivindicacions modernes de Catalunya. Tot i que els elements mes tradicionals s'hi oposaren al·legant que, si el poble havia creat la cançó era el poble el que l'havia de canviar, se celebrà el concurs i en fou guanyador el poeta Emili Guanyavents (que aleshores encara signava Guanyabens). Entre els que s'hi oposaven hi havia gent tant prestigiosa com el bisbe Torras i Bages, el poeta Jacint Verdaguer i el patriarca dels Jocs Florals, Francesc Matheu, Per cert, que aquest fou qui ho encertà en afirmar que si bé ell no creia gaire en els concursos, en definitiva seria el poble català el que acceptaria o refusaria el canvi. Les harmonitzacions actuals La nova lletra -de tres estrofes, que és encara la que es canta avui- motivà un seguit d'harmonitzacions musicals molt valuoses. Cal destacar sobretot les de Lluis Millet, Enric Morera, Mas i Serracant, Pau Casals, Francesc Pujol (per a cobla) i , molt especialment, la que Joan Lamote de Grignon féu per a la Banda Municipal de Barcelona, i que en el anterior període de la Generalitat era interpretada en els actes oficials; actualment, s'ha difós moltíssim l'harmonització feta per Josep Viader per a tot el Moviment Coral Català. L'himne oficial de Catalunya Els Segadors fou declarat himne oficial per un decret de la Generalitat, si bé no ho fou per l'Estatut Interior de Catalunya de 1933, que declarava oficials la bandera de les quatre barres i la llengua catalana. Però en la pràctica i en tots els actes oficials l'himne que s'interpretava en públic eren Els Segadors. El Cant del Poble Ara bé, en proclamar-se la República catalana el dia 14 d'abril de 1931, algunes persones - entre les quals el conseller de cultura Ventura Gassol- desitjaven un nou himne de caràcter menys bel·licós. Fou encarregat al mestre Amadeu Vives, que en feu la música basant-se en la composició Els Xiquets de Valls, d'en Clavé, i la lletra, al poeta Josep Maria de Sagarra. Aquest himne titulat El cant del Poble -i que comença amb els coneguts versos : "Glòria, catalans, cantem! Cantem amb l'ànima!"- fou estrenat la nit del 18 d'abril de 1931, per l'Orfeó Català. Però la reacció del públic no fou gaire favorable i, en acabar, reclamaren tumultuosament Els Segadors. Fou així -diguem que per plebiscit popular- que Els Segadors quedaren de nou consagrats com a l'himne nacional de Catalunya. Prohibicions oficials: substitucions populars Cal recordar que Els Segadors, com totes les manifestacions de la nostra personalitat col·lectiva, ha estat prohibit en ocasions ben diverses. La dictadura de Primo de Rivera prohibí l'himne, i aquest fou substituït popularment per altres cants, com La Santa Espina (una sardana cantada amb lletra d'Àngel Guimerà i música d'Enric Morera) o per La Balanguera, amb lletra de Juan Alcover i música d'Amadeu Vives. També L'Emigrant -lletra de Verdaguer i música d'Amadeu Vives - substituí sovint, en actes públics, Els Segadors

MAZINGER Z Si el voleu visitar, no esta gaire lluny d'aquí. Per la carretera de belltall, fins trobar la cruïlla de Sarral, hi anar cap al Pla de Santa Maria, al arribar a la rotonda en direcció a Vilarodona i trovem tambe la direcció al Pont d'Armentera agafem aquesta direcció i a pocs kilometres trovem l'entrada a la urbanització Mas del Plata i aqui el trobareu.

L’altre dia vaig anar a veure el pub que a obert la meva germana al poble de Vallmoll i es diu DownTown, esta molt be i havia bastant-te gent. El poble de Vallmoll, esta entre Valls i Tarragona. Si algun dia i passeu aneu a veure’l, us agradarà. Aquí us pos-ho unes fotografies.