Bòlit
Nombre de jugadors: S’acostumen a fer dos equips d’uns quatre o sis jugadors cada un.
Material utilitzat: Un tronquet de fusta anomenat bòlit, el qual mesura uns deu o quinze centímetres de llargada i uns tres de diàmetre, el qual s’afila de les puntes per tal de poder ser enlairat quan se’l pica en un extrem. Els mateixos infants l’acostumaven a pelar i afilar fins aconseguir un bastonet llis.
Una pala de fusta per picar el bastonet anomenada cana, la qual en algunes localitats s’utilitzava també per mesurar la distància que recorria el bòlit. Sovint s’empraven les pales que les mares feien servir per rentar la roba.
Espai de joc: Espai ampli, a poder ser a cel obert. S’escull un indret on inicialment se situa el jugador que pica el bòlit, normalment davant d’una paret o altre indret on s’hi pugui plantar després la pala.
Desenvolupament: Els jugadors decideixen els equips i quin comença a picar el bòlit. Els jugadors de l’equip que comença a picar el bòlit determinen un ordre d’intervenció.
Situat en l’indret establert, el jugador que pica el bòlit l’enlaira amb una mà i el pica al vol amb la pala perquè vagi com més lluny millor. Té tres oportunitats per aconseguir-ho, si no queda eliminat i cedeix el lloc a un altre jugador del seu equip.
Els participants de l’altre equip es troben distribuïts pel terreny de joc i intenten agafar el bòlit al vol amb les mans, o entomar-lo amb l’ajut d’un davantal . Si algun ho aconsegueix elimina el picador, sinó el picador planta la pala al terra i el jugador de l’equip contrari que té el bòlit més a prop el recull i el llança contra la pala. amb la intenció de tocar-la. Si ho aconsegueix elimina el picador, sinó el picador colpeja el bòlit en un extrem per tal que s’enlairi del terra i el pugui picar per fer-lo anar com més lluny millor. Repeteix tres vegades aquesta acció i llavors diu en veu alta la distància total que creu que ha recorregut, distància que anomena “canes” i que després mesura amb peus, posant-los, a tocar, l’un davant de l’altre. El seu equip s’anota tants punts com passes ha anunciat, sempre i quan no hagi dit una distància superior a la real, ja que altrament no guanyarien cap punt.
Quan tots els jugadors d’un equip han estat eliminats els equips es canvien els papers. Guanya l’equip que hagi comptabilitzat més punts.
ASPECTES SOCIOCULTURALS
Antigament el fet d’enlairar aquest bastonet tenia un caràcter màntic.
A la comarca de l’Urgell va ser molt popular la primera meitat del segle XX i després va caure en desús. Hi jugaven tant els nens com les nenes, però per separat. A la comarca de la Segarra era practicat entre els estudiants de la Universitat de Cervera, els quals després d’enlairar-lo podien especular amb la seva trajectòria.
Anglesola ha recuperat aquest joc, gràcies a dones adultes que l’havien practicat de petites, les quals hi acostumen a jugar en dates assenyalades, com per la festivitat de Santa Àgueda o la de Santa Madrona.
